Què són les Ciències Ambientals? Com definim el medi ambient?

On comença la natura i on acaba l’espai social? Fins a quin punt podem parlar del medi humà i el medi natural com a coses separades?

Aquestes són algunes de les preguntes que es troben al centre de l’espai de coneixement i debat que ocupa el que anomenem Ciències Ambientals, i que intenten contribuir a resoldre problemàtiques molt més conegudes: canvi climàtic, contaminació de rius i sòls, esgotament de recursos energètics, pèrdua de biodiversitat, alteració del paisatge, gestió dels riscos i recursos naturals…

Vivim en una època de múltiples crisis: ambientals, socials, econòmiques…

L’home no només és un problema per si mateix, sinó també per la biosfera en la què li ha tocat viure. Ramón Margalef

Ecòleg

Les Ciències Ambientals són un espai comú, un punt de trobada on conflueixen multitud de disciplines necessàries per entendre i gestionar la interacció entre la població i el medi ambient. Alhora, són un espai de debat, de crítica acadèmica i social, de construcció col·lectiva de coneixement i propostes.
La comunitat de les Ciències Ambientals va néixer com a tal arran de la creació dels estudis universitaris en aquest àmbit, a la dècada del 1990. Així, la vessant acadèmica és un dels pals de paller d’un grup d’estudiants i professionals -els ambientòlegs i les ambientòlogues- des d’on s’ha definit tradicionalment la disciplina com una barreja de tres àmbits de coneixement: el de les ciències experimentals o naturals (biologia, geologia, química, física, matemàtiques…), el de les ciències socials (geografia, economia, dret, sociologia, ciències polítiques…) i el de la tecnologia (enginyeria, estadística, informàtica…).

Tanmateix, els ambientòlegs s’han afegit a -i treballen conjuntament amb- molts altres professionals i actors que aborden també el medi ambient i els problemes mediambientals des de les respectives disciplines.

Quin és l’enfoc de les Ciències Ambientals? Com s'aborden aquests problemes?

La visió global i holística, la perspectiva àmplia i integradora, l’abordament de la complexitat d’una forma integral i transdisciplinar, l’anàlisi dels problemes d’una forma crítica: aquestes són les característiques que les Ciències Ambientals aporten, amb les seves fortaleses i les seves debilitats, al tractament d’aquestes qüestions que esdevenen cada dia més importants.

Per Exemple
Per tal d’estudiar la preservació d’un espai natural, necessitarem considerar les diferents espècies animals (zoologia) i vegetals (botànica) que hi habiten, cosa bastant òbvia. No obstant, també caldrà avaluar altres aspectes del medi, com les formacions geològiques (geologia), les característiques dels sòls (edafologia), els fluxos d’aigua (hidrologia) o les condicions climàtiques (meteorologia i climatologia). Fins aquí només hem parlat d’aspectes del medi ambient, però caldrà determinar també els possibles impactes (positius o negatius) que la societat pot exercir sobre aquest medi. Això es realitzarà mitjançant disciplines de l’àmbit social i econòmic. Pot ser necessari, per exemple, estudiar possibles figures de protecció de l’indret (dret ambiental), quantificar el seu valor ambiental (avaluació ambiental), valorar les interaccions entre els diferents stakeholders (negociacions públiques), avaluar l’explotació sostenible dels seus recursos (economia ambiental i dels recursos naturals), documentar els usos del sòl (cartografia i fotointerpretació) o fer una planificació d’aquests usos del sòl (gestió i planificació dels recursos del territori).

Aquest és un exemple de la multitud de disciplines que poden confluir a les Ciències Ambientals. La complexitat i globalitat dels impactes ambientals d’avui dia fa necessari l’ús del màxim nombre d’eines de que ens proveeix la ciència.

En aquest context, el valor afegit dels ambientòlegs és la visió holística que s’adquireix al llarg dels estudis, totalment necessària per tractar amb les problemàtiques ambientals a les que ens enfrontem.